Na Jana porta posat un abric gris, està una mica trista, i mentre camina, pensa i imagina com se sentiria sent una flor, un ocell, el vent i altres personatges que es troba en el seu camí. Tots li semblen meravellosos, però li queda descobrir que ser un mateix és encara millor.Finalment es lleva el seu abric i gaudeix de ser na Jana.
Hem parlat de l' important que és ser un mateix, que tots tenim coses que ens fan únics i especials, i que no hem de voler ser un altre perquè nosaltres som genials.
També hem xerrat de l'abric, del seu color. El gris ens posa una mica tristos. No ens agraden els dies grisos, ens agraden els dies solejats. Potser si l'abric hagués estat vermell...na Jana estaria més contenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada