Aquest conte ens parla d'en Marcel, un nen que comença enfadant-se molt quan el seu pare l'envia a la seva habitació després de pintar la paret i, aquesta primera explosió de ràbia, el porta a enfadar-se cada vegada més sovint, fins a saltar sense motiu aparent.
La seva ràbia, segons es fa més gran, es converteix en feres més terribles, fins que al final es converteix en un horrible drac que destrueix tot al seu pas.
Al principi del conte, a en Marcel li semblava bé, fins i tot divertit, això de tenir un boc o un lleó que l'ajudin a sortit-se sempre amb la seva, però aviat comença a quedar-se sol, ningú s'atreveix a portar-li la contrària o a jugar amb ell.
Quan arribem al final, en Marcel comprèn que la seva ràbia no fa més que destruir, i ell preferiria una carícia del pare, un petó de la mare o jugar amb els seus amics.
Com ho podria solucionar? Relaxar-se per sentir i convertir la ràbia en un altre tipus d'energia i emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada